XXVII DIADA DELS MINYONS DE TERRASSA

Avui creia que veuria descarregar el 3 de 10fm, però ja se sap, no hi ha res segur i no és un castell fàcil. Tot i axí un 2 de 9fm i grans castells de les tres colles, Minyons, Capgrossos de Mataró i Castellers de Barcelona coronats a l'última gran diada del 2005.

LA TROBADA I LA PREDILECTA

Segons la imaginació de cadascú, la llista de monòlits que formen parelles a Montserrat, és podria allargar molt.

La Roca Trobada i l' Agulla Predilecta, segons la meva imaginació, són dues agulles més en el llarg llistat on podem trobar parelles com: la Portella Gran i la Petita, el Sentinella i el Fusell, les Bessones, la Bola de la Partió i la Bitlla, i així tantes com la nostra imaginació ens digui.

Bé, queda clar quin ha sigut l'objectiu, que hem assolit, d'aquest dissabte. Doncs ha sigut més difícil del que m'esperava, normal...

Les dues agulles, el Pep i jo, les hem pujat un a un per les dificultats, i el tamany i descomposició dels cims. Això sí, molt macos!
La Roca Trobada, un primer llarg de 20m. de IV, on els aliens entren sols, fins al collet amb una reunió a un arbret. Després, un segon llarg fins al cim, que és comença flanquejant cap a l'esquerra, on buscant les pedres més bones s'arriba, no facilment, damunt la Roca. No hi ha res per rapelar, i això vol dir por per baixar, hem voltejat la corda pel cim i ràpel fins al collet, per l'arbret hem ràpelat el primer llarg.

L'Agulla Predilecta, un únic llarg on amb penes i treballs hem clavat algun universal, comença amb ramonage que es complica força quan l'agulla es separa de la Paret NO de St. Jeroni, tocant el cim des de l'ultim universal, hem tirat un cap de corda cap a l'altra banda de l'agulla per lligar-lo a un arbre i així fer servir la corda com a reunió del cim pelat.

Tot això en un dia nuvolós, humit, fred i màgic, on la boira en algunes excepcions ens ha deixat veure les meravelles de les regions.

EL PLEC DEL PI

Sí senyor!!!Avui ha costat, ha costat molt! però amb el Pep i el Juli, el Plec del Pi ja és al sac.
Explicarem: No hi hem accedit, com diu el Sr. Barberà, escalant per la canal NE. El que hem fet és agafar el camí que va cap al Montgròs des del coll de la llum. Abans d'arribar a la Salamandra ens hem desviat cap a l'Est en busca d'aquesta agulla, hem fet un parell de ràpels un de 20 metres, des de l'arrel d'una sabina, i un altre d'uns 50 metres des d'un arbret des del que ja és veu l'agulla. Els ràpels són on en el Vèrtex nº181 pag. 32 ho anomena com a Plec oest i Plec del mig dels Plecs del Montgròs.

Un cop al collet (molt maco) han arribat les complicacions, si en Barberà li posa 6a és per alguna cosa... Una primera U en una fissura que hi ha al començament, punt d'inici de les al·lucinacions per la gran dificultat que hi ha per arribar en lliure al cim. De fet, la solució a que poguéssim passar ha sigut un parabolt, que no sabem qui ha clavat, al que hi hem arribat utilitzant la tècnica de la cinta lligada a un pal!! Crec que en una agulla així s'ha de provar tots els recursos. A partir d'aquí, un alien, una altra U, dos cullons i cim.

UAAAAAAAAA!!!!!! Un problema menys, però la vista no ens deixava sense veure el problema número 1.

El descens deu ni do, 15 metres del cim al collet i uns 70 m. de ràpels per la canal NE.

BOLETS

Bon dia,
Aquest matí, amb el meu pare, hem anat a buscar bolets, a un bosc "secret" de Torrelavit...
Pensant en el blog he pres la màquina de fotos.

Aquets són un parell de carlets, dintre del gran quantitat que n'hem trobat.






Aquí, ben amagats, dos llanegalls (llanegues) molt macos i extremadament boníssims.









Finalment, un petit rovelló que dona espectatives a que surti una nova florida, ja que és l'únic que hem trobat avui en bon estat.

DIADA DE TOT SANTS

Quina llàstima!! Això he pensat avui al veure els Castellers de Vilafranca. De ganes i ambició no els n'ha faltat, intentar una torre de nou amb foltre i un tres de nou crec que és provar castells superiors a la gamma extra. Avui no ha pogut ser...

Ara, de castells impressionants n'han fet!!! També les dues colles que els acompanyaven, els Sagals d'Osona i el Capgrossos de Mataró.

No redactaré la diada, ja que no sóc periodista, però he disfrutat molt veient grans castells que, per sort, ens estem acostumant a trobar normals.

Veig que els Sagals no perden el temps, que els Capgrossos tenen la gamma alta superada... i Vilafranca vol fer història.

Deixo algunes de les fotos que he fet, a dalt l'itent de 3 de 9 dels Verds, lo Carro Gros dels Sagals, un 3 de 9f dels Capgrossos i el Pilar de 8fm Vilafranquí.